Publiquem una carta enviada per una veïna del Poblenou en protesta pel desallotjament, el passat 27 de gener, del CSOA La Teixidora.

M’he assabentat que la TEIXIDORA (un centre social okupat del barri del Poblenou) té l’ordre de desallotjament.
No puc expressar amb paraules els meus sentiments de frustració. Les persones que l’estan ocupant són joves amb ganes de fer moltes coses, i hi tenen molt a dir. Han treballat de valent per poder deixar el local amb condicions! Des de feia quaranta anys estava tancat i ja podeu imaginar com estava de brutícia: trastos de tota mena, andròmines, etc. Ells l’han endreçat, han deixat tot l’espai net i confortable per fer reunions, conferències, xerrades, balls d’arreu, sopars i altres activitats. I ara es un lloc obert a tothom, amb iniciatives de tota mena.
S’estan preparant unes xerrades amb els veïns i veïnes de la tercera edat perquè ens parlin de l’evolució del nostre barri, que amb poc temps ha canviat moltíssim, i sobre com ho veuen els del barri. Per tan es un espai viu!
Aquest local abans de la guerra era del Partit Fedelarista, de Pi i Margall, i es feien reunions, xerrades, ball, teatre etc.
Desprès de la guerra, el van ocupar la FALANGE, fins la dècada dels anys 60.
Jo hi vaig néixer al 3er pis de la finca ocupada, la meva mare també i va néixer, igual que els meus germans. Ella hi va viurà fins els 83 anys, amb totes les dificultats i mancances que hi havia, ja que mai es va fer cap millora per part de la propietat. Les poques millores van ser realitzades pel meu pare. El terrat està igual que fa 60 anys i no parlem dels dipòsits d’aigua …
El dia 12 d’octubre 2008, jo complia 60 anys i tenia moltes ganes de celebrar-ho amb les persones que estimo. Es per això que vaig parlar amb la gent de la TEIXIDORA, proposant-lis si podia celebrar el meu aniversari allà, en aquest lloc tan entranyable per a mi. No vaig tenir cap problema, tot el contrari, va ser un dia inoblidable i molt especial, i agraeixo tot el que van fer la gent de la Teixidora que ara els volen desallotjar.
De vegades la justícia, és molt injusta.

Úrsula