QUI SOM

 

Des de l'Assemblea de Joves de Poblenou volem presentar-nos i apropar-nos a tots els veïns i joves del barri, donant resposta, tant crítica com constructiva, a aquelles mesures que es duguin a terme a Poblenou de forma deliberada i sense el consens veïnal ni associatiu del barri. Com a col·lectiu polític juvenil que ens definim, la nostra principal tasca és la de pensar, debatre, qüestionar i actuar davant les imposicions, com demostra el nostre suport a la Coordinadora Contra el 22@, col·lectiu en contra de l'especulació urbanística al barri.

Per sobre de tot estan els nostres principis democràtics, coherents i conseqüents, per tant ens definim com a catalans i socialistes, ja que creiem en el respecte i en la defensa del nostre poble i lluitarem pel seu reconeixement internacional mitjançant l'exigència del dret democràtic de l'autodeterminació. Tenint com a màximes les idees de socialisme, reivindicarem i lluitarem per la cerca d'una societat sense desigualtats socials, econòmiques, polítiques, de gènere o d'orientació sexual.

El nostre àmbit d'actuació es el barri de Poblenou, però entenem com a responsabilitat la coordinació amb les altres assemblees de joves per a poder vertebrar i fonamentar tot un moviment social arreu dels Països Catalans. Per això l'AJP està integrada dins la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

Com a assemblea, la nostra organització és totalment horitzontal, on la responsabilitat va en funció de la voluntat de treball. Esperem la col·laboració de tots aquells joves que estigueu interessats a lluitar pel barri i pels veïns!

 

---

 

HISTÒRIA de l'Assemblea de Joves de Poblenou

 

L'estiu de 2001 un grup de joves poblenovins va okupar una casa al carrer Espronceda 108. Aquest edifici de dues plantes es va convertir ben aviat en el Centre Social Okupat Ikària, on aquests joves van desenvolupar activitats de tot tipus obertes al barri. Mica en mica també es generà en aquell espai una dinàmica de lluita i de denúncia de les problemàtiques que afecten els joves treballadors catalans i en concret els del nostre barri. Així les reivindicacions no es van quedar estancades portes endins del CSO Ikària sinó que van sortir als carrers del barri, ja fos fent agitació, participant en les mobilitzacions contra el 22@ o organitzant les Festes Majors Alternatives.

 

 

Tot aquest bagatge va anar creant un major nivell de consciència política en els joves que gestionaven assembleàriament l'Ikària. Aquest fet es va culminar amb la creació de l'Assemblea de Joves de Poblenou el setembre de 2002. D'aquesta manera passava a ser l'Assemblea de Joves qui, amb unes idees polítiques ben definides, gestionava el Centre Social i a la vegada desenvolupava la seva tasca també al carrer. Ja inicialment, ens vam incoporporar a la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), en aquella època anomenada JCEI.

 

Des d'aquell moment, l'AJP ha estat ininterrompudament el reflex de la lluita juvenil al Poblenou, no només com a joves independentistes, sinó també bregant contra la destrucció i la violència especulativa en primera línia. Però moltes coses han canviat des de llavors. En aquesta mateixa violència s'emmarca la pràctica mafiosa que va dur a terme la immobiliària Borbón 56 per a destruir il·legalment el CSO Ikària l'octubre del mateix 2002. Es va fer una manifestació per denunciar els fets, a la vegada que es va denunciar l'empresa als tribunals per haver actuat de forma fraudulenta (sense interposar cap demanda per la okupació ni tenir permís d'obres). A més es va iniciar una campanya contra l'especulació per denunciar no només els fets transcorreguts, sinó tot el context que amenaça el barri.

 

Va començar una nova etapa per a l'Assemblea de Joves. Ens vam reunir durant un temps a l'A.P. Octubre (Casal Independentista del Poblenou), fins que vam tornar a buscar en l'okupació la forma de lligar la necessitat dels joves de tenir espais autogestionats per autoorganitzar-se i la confrontació directa amb l'especulació i la propietat privada. Es va okupar una gran finca a la Rambla de Poblenou cantonada amb Fernando Poo, en estat d'abandonament per part dels seus propietaris. Alarmats aquests per l'obstacle que podia suposar la nostra presència allà pel futur dels seus negocis immobiliaris, no van tardar gens en fer-nos fora per la força, aprofitant però la feina de neteja i rehabilitació que ja s'havia fet en pocs dies. Aquests senyors ja estan, avui, construint en aquella zona una gran promoció de pisos i casualment són els mateixos propietaris que fa uns mesos van enderrocar la fàbrica Extractos Tànicos al cor del barri dels Pescadors. Es rumorejava llavors, que aquest edifici de la seva propietat i d'alt valor arquitectònic i històric podia ser catalogat i protegit.

Al cap d'uns mesos vam tornar a okupar un altre espai, blanc directe de la pressió immobiliària. La setmana santa del 2003 l'Assemblea de Joves alliberava l'antiga sala de concerts Garatge Club al carrer Pallars amb Llacuna. L'empresa propietària de la finca es trobava en plenes negociacions amb una constructora per fer-hi les oficines que hi projecta el P.E.R.I Eix Llacuna en el marc del pla 22@. Tot i la resistència que s'hi va posar i la vida que se li va donar a l'espai en poc més d'un mes, la vigilància permanent de l'empresa propietària va donar els seus fruits. Un dilluns a les set del matí va entrar per la força un representant de l'empresa i diversos peons d'obra. A cop de mall van destrossar tota la teulada així com els lavabos, la barra i tot el que van poder. Altre cop els mateixos mètodes mafiosos que amb el CSO Ikària ens obligaven a prendre la decisió de marxar de l'espai.

 

Des de llavors es va preferir esperar i aprendre dels errors, sobretot per les conseqüències i el desgast que havia suposat pel col·lectiu aquell cop moral. És per això que hem restat fins l'actualitat desenvolupant el nostre treball a l'A.P Octubre. Molts han estat els altibaixos de l'Assemblea en aquest temps però a prop dels 4 anys d'existència podem afirmar avui que ens trobem en un moment de constància i il·lusió que durarà molt de temps.