No ens enganyem amb possibles compromisos amb aquells que busquen la nostra desaparició com a poble

Reproduïm és el text de la intervenció que féu un portaveu d’Endavant en l’acte polític que tanca la gran manifestació de l’esquerra independentista de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre a Barcelona .

“Companyes i companys,
No són pas poques les coses que l’Esquerra Independentista ha fet enguany. Hem estès a tot el territori el record de la derrota que ens va convertir, i ens manté, com a país ocupat. Hem plantat cara a l’ofensiva repressiva espanyola amb més desobediència. Cremant els seus símbols i reclamant el nostre dret a fer-ho i ho hem fet amb el suport dels regidors de la CUP que han demostrat així que no estan allà per ajudar al capital a gestionar millor el poder polític.

I això és el que hem de fer: treballar com a moviment en una sola direcció. Demostrant que els bons resultats de les CUP a les eleccions municipals no van ser el resultat d’una conjuntura favorable. Ni responen a una oportunitat que haguem d’aprofitar de qualsevol manera. Qui cregui que la construcció d’uns Països Catalans lliures i socialistes arribarà gràcies a una escletxa imprevista, qui vulgui enfilar-sea una onada per arribar a la riba sense remar s’equivoca i perjudica greument amb el seu error l’Esquerra Independentista i el poble treballador català.

Tots els avenços, encara modestos, que hem fet com a moviment, tenen el seu fonament en la socialització de la cultura independentista que exerceixen cada dia els casals independentistes, en l’agitació i la difusió del discurs de les organitzacions polítiques i juvenils, en la tasca del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a les universitats catalanes, en la resistència contra la repressió de les organitzacions i plataformes antirepressives, en l’acció institucional de les candidatures i dels regidors i en totes les lluites on els independentistes demostrem el nostre compromís amb els treballadors catalans i amb el territori.

L’objectiu de la Coordinadora de l’Esquerra Independentista és reforçar i donar coherència a tots aquests projectes (que són també realitats, però han de millorar). Les candidatures necessiten el suport d’un moviment fort amb un discurs unificat que en garanteixi l’autonomia i el moviment necessita l’altaveu de les candidatures per arribar a llocs on, de vegades, tant costa arribar. Així ha estat fins ara i així ha de ser.  
 
Reforçar la Coordinadora de l’Esquerra Independentista

Cal ampliar i potenciar la Coordinadora de l’Esquerra Independentista com a espai de treball i decisió política comuna, on cada organització (autònoma i sobirana) contribueixi, sobre la base del consens, a la construcció del projecte polític revolucionari als Països Catalans, d’anàlisis comunes i un discurs comú. Aquesta és una tasca. Que aquestes pràctiques i aquests discursos tinguin el seu reflex a les diferents comarques i poblacions, amb la constitució de coordinadores de base territorial és l’altra. El nostre treball només serà efectiu si som capaços d’adaptar-lo a la realitat local i comarcal, i portar-lo a peu de carrer.

Però tot això no tindria sentit sense la crua realitat que l’opressió espanyola i francesa és un fet i que les seves democràcies són una mentida. Que el capitalisme, lluny de ser, com diuen alguns, la millor manera de gestionar i distribuir els recursos, garanteix únicament el tancament de les fàbriques i els acomiadaments, la pèrdua del poder adquisitiu pels treballadors, de tot tipus de seguretat i dignitat en el treball i dels més elementals drets de ciutadania en aquells treballadors que anomenen estrangers per fer-nos creure que el seu no és el nostre problema. Converteix en un luxe l’alimentació, l’habitatge o el transport, mentre ens diuen que vivim en l’opulència, justament aquells que basen la seva opulència en la nostra precarietat.

Tot això no tindria sentit, repetim, si no fos perquè hem identificat encertadament els enemics a batre: els estats opressors i les seves classes dominants, la Constitució espanyola i la República francesa; el Tractat de Lisboa i tots els tractats europeus que aquest darrer vol unificar; la monarquia borbònica; les policies i els exèrcits, l’aparell judicial; i evidentment també, els governs autonòmics i centrals.

Tampoc tindria sentit si no fos per què no ens enganyem amb possibles compromisos amb aquells que busquen la nostra desaparició com a poble i la nostra submissió com a classe, ni ens integraran amb això que anomenen “democràcia participativa”, ni ens manipularan per fer d’extres a la lamentable comèdia de l’Estatut.

Som treballadors i no ens deixarem convertir en ciutadans, ni canviarem la lluita de classes per la participació ciutadana. No maquillarem la seva democràcia, filla directa del feixisme, que campa com més va més pels nostres carrers. Segurament parlen d’això quan parlen de la consolidació de la democràcia. El proper 12 d’Octubre tornarem a tenir els feixistes als carrers de Barcelona. Com cada any. Deu ser aquest el resultat de les polítiques estúpides de l’hipòcrita d’en Joan Saura sobre la memòria històrica. No som tant innocents per demanar-li a ell i als seus amics del tripartit que ho impedeixin. En això com en tota la resta només val una norma: fes-ho tu mateix! Als feixistes no els ha de fer fora una policia igualment feixista. Els feixistes els hem de fer fora nosaltres. Perquè des que l’any que ve farà 70 anys que no els vam poder aturar, hi han estat sempre. Els feixistes de guant blanc fan veure que no veuen res mentre uns altres, menys subtils, agredeixen pels carrers els dissidents, els immigrants o aquells que mantenen les opcions sexuals que ells anomenen desviades. I tots, els uns i els altres, pretenen que creguem que l’amenaça dels nostres drets i de la nostra seguretat són els treballadors estrangers. Hi ha veritats simples que convé no oblidar: qui amenaça els nostres drets és el patró. Qui amenaça la nostra seguretat és el policia.

I també el jutge que empresona en Franki, que ha pagat amb presó el seu compromís amb les lluites del poble, i ha estat la justícia que anomenen democràtica qui, amb l’ajut dels Mossos d’en Saura, el van enviar a la presó acusant-lo d’estar present en una manifestació que denunciava les banderes espanyola i europea. Però el moviment popular ha sortit al carrer a exigir que volem en Franki a casa i ha demostrat que, lluny de la covardia dels desencantats, de la confusió dels que es senten desorientats, i dels que tan sols creuen en el que anomenen “política seriosa” hi ha molta feina a fer i sabem quina és.  

Reptes de futur

Després de dècades d’atomització, en els darrers anys l’esquerra independentista ha sabut respondre els embats que li ha plantejat l’Estat. Les iniciatives de lluita unitàries han estat fonamentals per a la resposta solidària i desobedient desencadenada arreu del país primer arran de les represàlies de l’Audiència “Nacional” contra els antimonàrquics; després per exigir l’alliberament d’en Franki. Només un moviment que tingui els seus fonaments en la lluita al carrer, que segueixi l’exemple d’organització i de solidaritat en els llocs de treball dels autobusers de Barcelona, que lluiti als centres d’ensenyament i que estigui arrelat en els moviments culturals serà capaç de construir un contrapoder que es presenti com una alternativa sense concessions.

Voleu feina? Els feixistes seran als nostres carrers el 12 d’Octubre, la directiva de les 65 hores truca a les nostres portes, el Diego, en Zigor, la Laura, la Marina i la Lola estan encara a la presó. Destruïm el seu món per construir el nostre.

La lluita és l’únic camí!
Els Països Catalans decidim Independència.

Web Nacional d’Endavant OSAN